2 de juny de 2014

Concert de Clàssica: La tenora i el violoncel, dues veus meravelloses | Dimecres 11 de juny | Auditori 19:30h | | Entrada Gratuïta |


El 24 de maig de 2003 es presentava un trio inèdit a l'Auditori Pau Casals de Sant Salvador (El Vendrell) amb l'estrena del “Rondó-Fantasia” d'en Jordi Vilaprinyó. Dos anys més tard el trio es consolidava amb l'estrena de l’obra '”Oasis” del compositor canari Paulí Peña, a l'Auditori Eduard Toldrà del Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on els tres músics són professors. L’any passat al Festival de Música de Cervera, vam fer l’estrena de l’obra “A la recerca del llac de vidre” del polifacètic compositor Conrad Setó. Avui tindrem el goig d’estrenar l’obra “Paràfrasi” sobre “El Cant de la Senyera” per a tenora i piano del nostre pianista  Jordi Vilaprinyó, a més de gaudir d’una transcripció de la Sonata de Leonard Bernstein i de tres cançons de Kurt Weill. | Entrada gratuïta | 

La tenora i el violoncel són dos grans instruments lírics que tenen un avantatge tímbric respecte a molts altres, ja que els seus espectres són d'una riquesa excepcional. Els dos poden jugar amb el vibrato, els matisos, els colors del so i tenen rol de solista, com la veu humana. El mateix Juli Garreta considerava que “Només hi ha un instrument al món que pugui donar un crit de goig -o de dolor- amb veu humana, i aquest és la tenora”. La proposta sonora i musical és apassionant.

Programa de concert
                            
A la recerca del llac de vidre,  per a tenora, violoncel i piano (2012)
Conrad Setó (1958)
                         
Paràfrasi,  (sobre “El cant de la Senyera“, de Lluís Millet)  per a tenora i piano (2014) 
(estrena) Jordi Vilaprinyó (1953)  
             
Sonata  (Adaptació: J. Vilaprinyó) 1r moviment: Grazioso
Leonard Bernstein (1918-1990)
                          
Tres cançons, per a violoncel i piano
Kurt Weill (1900-1950)
September/Complainte de la Seine
Speak Low
Buddy on the nightshift
                                                                                          
Oasis per a tenora, violoncel i piano (2005)
Paulí Peña (1958)    
                                                                       Adagio
                                                                       Presto
                             
Rondò-fantasia, per a tenora, violoncel i piano (2003)
Jordi Vilaprinyó (1953)
                                                                       Adagio
                                                                       Presto

Currículumns

Jordi Figaró
És concertista de tenora i flabiol i el professor d’aquests instruments al Conservatori Municipal de Barcelona i de tenora de l’ESMUC.
Creador del duo Instruments Catalans en Concert (1993), ha tocat arreu d’Europa, Rússia (Sant Petersburg), Marroc i Veneçuela ja sigui de solista acompanyat pel piano, el carilló o l’orgue, amb cobla o amb grups de música de cambra i de fusió mediterrània. Ha participat en l’enregistrament de més de 30 discos i per a Televisió de Catalunya, Catalunya Música, RNE, Radio Nacional de França i Bélgica. Té el disc “Passió per la tenora” (2000) amb el pianista Jordi Vilaprinyó amb obres originals.
El desembre de 1999, a proposta seva, estrenà el primer Concert per a Tenora i Orquestra de la història, compost per Xavier Boliart i sota la direcció de Lawrence Foster  amb l’OBC (3 audicions a l’Auditori), concert que el 2001 va repetir amb l’OSV a Sabadell, al Palau de la Música i a Vic dirigint Salvador Brotons. Des del 1998 és el tenorista del grup Une Anche Passe de Montpellier. Forma part de la Cobla Simfònica de Catalunya.
El gener d’enguany ha tocat el Concert de Tenora i Orquestra de Salvador Brotons a l’Auditori, dirigit pel mateix compositor-director.

Lito Iglesias
Inicia els seus estudis musicals amb el seu pare a La Corunya. Posteriorment es trasllada a Barcelona a on estudia violoncel i música de cambra amb Pere Busquets. Entre d’altres formacions de cambra ha format duet amb el pianista Jordi Vilaprinyó i amb el contrabaixista Xavier Puertas, i també el Trío Novalis, guanyador del Primer Premi del Concurs Nacional "Montserrat Alavedra, i el grup Expressionista. Com a solista  va interpretar el concert de R. Schumann junt amb l'orquestra de cambra de ràdio Praga, dirigida per Vladimír Válek. Té enregistrat un CD de música contemporània per a violoncel i electrònica. Actualment forma duo amb la pianista Cristina Morales i és col·laborador habitual dels concerts didàctics del Museu Pau Casals. És professor de violoncel al Conservatori Municipal de Música de Barcelona des del 1990.

Jordi Vilaprinyó
Format a Barcelona, ha actuat com a solista de piano amb l'Orquestra Ciutat de Barcelona, amb la Banda Municipal i amb l'Orquestra Simfònica del Vallès.
En el camp de la música de cambra, ha actuat amb artistes tan importants com el flautista Jean-Pierre Rampal, la soprano Enriqueta Tarrés o el percussionista Xavier Joaquin.
Des de l'any 1986, és professor titular de piano per oposició al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, sent periòdicament  invitat a col.laborar com a professor especialitzat  en diversos concursos de piano, de música de cambra, en cursos internacionals d'estiu, així com en d'altres Conservatoris.


Darrerament, ha publicat una col.lecció de tres discos compactes de música americana per a piano, titulats "Gershwin & Co.", "Gershwin Plus", i "Copland Presenta".