El 24 de maig de 2003 es presentava un trio inèdit a l'Auditori Pau
Casals de Sant Salvador (El Vendrell) amb l'estrena del “Rondó-Fantasia” d'en Jordi Vilaprinyó. Dos anys més tard el trio
es consolidava amb l'estrena de l’obra '”Oasis”
del compositor canari Paulí Peña, a l'Auditori Eduard Toldrà del Conservatori
Municipal de Música de Barcelona, on els tres músics són professors. L’any
passat al Festival de Música de Cervera, vam fer l’estrena de l’obra “A la recerca del llac de vidre” del
polifacètic compositor Conrad Setó. Avui tindrem el goig d’estrenar l’obra “Paràfrasi” sobre “El Cant de la Senyera” per a tenora i piano del nostre pianista Jordi Vilaprinyó, a més de gaudir d’una
transcripció de la Sonata de Leonard Bernstein i de tres cançons de Kurt Weill. | Entrada gratuïta |
La tenora i el violoncel són dos grans instruments lírics que tenen un avantatge tímbric respecte a molts altres, ja que els seus espectres són d'una riquesa excepcional. Els dos poden jugar amb el vibrato, els matisos, els colors del so i tenen rol de solista, com la veu humana. El mateix Juli Garreta considerava que “Només hi ha un instrument al món que pugui donar un crit de goig -o de dolor- amb veu humana, i aquest és la tenora”. La proposta sonora i musical és apassionant.
Programa de concert
A la recerca del llac de vidre, per a tenora, violoncel i
piano (2012)
Conrad Setó (1958)
Paràfrasi, (sobre “El cant de la Senyera“, de Lluís Millet) per a
tenora i piano (2014)
(estrena) Jordi Vilaprinyó (1953)
Sonata (Adaptació: J. Vilaprinyó) 1r moviment: Grazioso
Leonard Bernstein (1918-1990)
Tres cançons, per a violoncel i piano
Kurt Weill (1900-1950)
September/Complainte de la Seine
Speak Low
Buddy on the nightshift
Oasis per a tenora, violoncel i piano
(2005)
Paulí Peña (1958)
Adagio
Presto
Rondò-fantasia, per a tenora, violoncel
i piano (2003)
Jordi Vilaprinyó (1953)
Adagio
Presto
Currículumns
Jordi Figaró
És concertista de tenora i flabiol i el professor d’aquests
instruments al Conservatori Municipal de
Barcelona i de tenora de l’ESMUC.
Creador del duo Instruments Catalans en Concert (1993), ha tocat
arreu d’Europa, Rússia (Sant Petersburg), Marroc i Veneçuela ja sigui de
solista acompanyat pel piano, el carilló o l’orgue, amb cobla o amb grups de
música de cambra i de fusió mediterrània. Ha participat en l’enregistrament de
més de 30 discos i per a Televisió de Catalunya, Catalunya Música, RNE, Radio
Nacional de França i Bélgica. Té el disc “Passió per la tenora” (2000) amb el
pianista Jordi Vilaprinyó amb obres originals.
El desembre de 1999, a proposta seva, estrenà el primer Concert per
a Tenora i Orquestra de la història, compost per Xavier Boliart i sota la
direcció de Lawrence Foster amb l’OBC (3
audicions a l’Auditori), concert que el 2001 va repetir amb l’OSV a Sabadell,
al Palau de la Música i a Vic dirigint Salvador Brotons. Des del 1998 és el
tenorista del grup Une Anche Passe de Montpellier. Forma part de la Cobla
Simfònica de Catalunya.
El gener d’enguany ha tocat el Concert de Tenora i Orquestra de
Salvador Brotons a l’Auditori, dirigit pel mateix compositor-director.
Lito Iglesias
Inicia els seus estudis musicals amb el seu pare a La Corunya.
Posteriorment es trasllada a Barcelona a on estudia violoncel i música de
cambra amb Pere Busquets. Entre d’altres formacions de cambra ha format duet
amb el pianista Jordi Vilaprinyó i amb el contrabaixista Xavier Puertas, i
també el Trío Novalis, guanyador del Primer Premi del Concurs Nacional
"Montserrat Alavedra, i el grup Expressionista. Com a solista va interpretar el concert de R. Schumann junt
amb l'orquestra de cambra de ràdio Praga, dirigida per Vladimír Válek. Té
enregistrat un CD de música contemporània per a violoncel i electrònica.
Actualment forma duo amb la pianista Cristina Morales i és col·laborador habitual
dels concerts didàctics del Museu Pau Casals. És professor de violoncel al Conservatori Municipal de Música de
Barcelona des del 1990.
Jordi Vilaprinyó
Format a Barcelona, ha actuat com a solista de piano amb l'Orquestra
Ciutat de Barcelona, amb la Banda Municipal i amb l'Orquestra Simfònica del
Vallès.
En el camp de la música de cambra, ha actuat amb artistes tan
importants com el flautista Jean-Pierre Rampal, la soprano Enriqueta Tarrés o
el percussionista Xavier Joaquin.
Des de l'any 1986, és professor titular de piano per oposició al
Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, sent periòdicament invitat a col.laborar com a professor
especialitzat en diversos concursos de
piano, de música de cambra, en cursos internacionals d'estiu, així com en
d'altres Conservatoris.
Darrerament, ha publicat una col.lecció de tres discos compactes de
música americana per a piano, titulats "Gershwin & Co.",
"Gershwin Plus", i "Copland Presenta".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada